El vell més bell torna.

L'estadi era ple de emoció, alegria, i ganes de veure un dels ``Boss´´ més entregats que mai. A les 6 obrien portes, tot i que ja n'hi havia milers que feia hores, i fins i tot dies que esperaven. Amb un muntatge de dos equips, el de muntatge i desmuntatge de l'escenari, i amb uns 120 treballadors per cada espectacle, tot allò  s'anava cuinant. En un escenari, portat amb una trentena de camions i amb una intervenció de 600 persones per concert, sota una potència de so de 120.000 watts i la il·luminació de 600.000, en poques hores allà cantava un dels grans; Bruce Springsteen.

Per ``The Boss´´ la passió és un dels elements importants per entendre'l. Fem un record a les seves primeres conferències quant començava a destacar; Bruce davant de micròfons sempre reiterava que la passió i les ganes de sortir a donar-ho tot era el que volía mostrar. Unes ganes, que com es va poder veure no a perdut encara las seus 62 anys, i això els admiradors que l'han pogut anar veure és el que esperen i adoren amb confiança cega. Retornant a las primeres entrevistes en trèiem aquesta conclusió, que és aquesta devoció i aquest contacte amb el públic que el fèien i el fan ser com és. I ell no és l'únic conscient que tot el que fa és per el públic, que ho deu tot a ells, el seu equip ho té clar. Quant sentim l'espectacular ``E Street Band´´ sabem que tenen clar per on va l'espectacle, per tant on volen injectar tota l'emoció i esforç. En un petit entrevista deien que tot el que duen a terme ho fan amb un caràcter molt professional, molt conscients que toquen per les fans i gràcies a tots ells. Recordem que una de les novetats que portava el conjunt era l'absència de Clarence Clemons, el saxofonista, perquè va morir. En substitució hi ha el seu nebot Jake Clemons, que en primer moment va ser criticat perquè es deia que hi era per ser el nebot, però s'ha demostrat que tot és mentira, ja que el rendiment que Clemons esta donant és espectacular.

Jake Clemons, nebot de Clarence Clemons.

També hi havia algun dubte del so, de com aniria i com es sentiria. El dilema el trobem en, la sintonització perfecta d'un estadi obert és molt difícil i seria millor establir-la en un pavelló, o algun recinte tancat. Òbviament totes aquestes opcions quedant directament subestimades i en segon pla al parlar d'artistes com Bruce, U2, Madonna, Shakira... Necessiten espais molt grossos, per el màxim aforament possible i poder combatre el tema acústic de la millor manera, en aquest cas el ``Boss show´´ es va sentir perfectament tant dijous com divendres.

Al final, qui va assistir-hi sap el que va veure i el que va sentir, perquè ningú més ho sabrà. Amb un repertori triat a l'estil Springsteen, just abans de sortir a tocar, lligat de un retard en els dos concerts de 50 minuts, un show d'unes tres hores va fer vibrar un Olímpic ple de gom a gom. El Boss acompanyat de l'E Street Band van fer saltar, cridar, cantar i emocionar dels més petits fins als més grans, sense límits ni edats. I això, només perquè és el que té ser un clàssic; que perdura sense tenir en compre l'espai i el temps, Gran Bruce, Catalunya t'estima!

Amb un ``feeling´´especial Bruce deixa Barcelona, deixa Catalunya, però sempre té al cap tornar-hi.